Imatge del web: http://www.ulb.ac.be/sciences/astro/cd/planetes/planetes.htm
(Esquema d'un protó amb els tres quarks que el componen). (Viquipèdia).
La part més petita d'un element és l'àtom, que està format per protons, neutrons i electrons. Els electrons són 1800 vegades menys pesants que un protó i no es poden dividir.
Els protons estan formats per tres quarks que no es poden dividir.
L'evolució d'uns primats que caminaven a 4 potes i van canviar per caminar drets amb 2 cames és un procés molt lent, que es fa en el transcurs de moltes generacions (desenes de milers d'anys).
Com que els canvis es fan a poc a poc, nosaltres no els podem percebre, perquè la nostra vida és molt curta.
(Imatge del web akasico.com)
(Foto del web: WWW.astronomia.com)
Traspassat aquest horitzó de successos
¡les direccions del temps i de l'espai s'intercanvien!
En la nostra vida quotidiana tenim llibertat per moure'ns per l'espai de tres dimensions;
no en tenim, però, per desplaçar-nos per la quarta -el temps-:
inexorablement anem del bressol a la tomba.
Dins del forat negre, hi ha un canvi: no hi ha llibertat en el moviment en l'espai
-és inevitable el desplaçament cap el colapse en la singularitat;
però, pel que fa al temps...
s'ha obtingut la capacitat de viatjar a través del temps.
Geomètricament s'ha representat així l'estructura d'un forat negre: el pont d'Einstein-Rosen. Lluny del forat negre, la gravetat és dèbil i per tant la làmina bidimensional és plana; tan bon punt ens apropem al forat, de més alta gravetat, la làmina es va corbant i es transforma en un embut. Ara bé, com interpretar aquesta figura?
Primera posibilitat : el nostre unibers connecta amb un unibers separat i paral·lel.
Segons Thorne.
Segona possibilitat: Ambdues làmines enllaçarien dues parts del mateix univers. (Dibuix esquerra). Aquest és el model del que es denomina forat de cuc.
De poder passar a través seu, hom podria viatjar a allunyades regions i a distintes èpoques de l'Univers.
Aquesta és la via per viatjar a altres llocs de l'univers, segons Thorne.
(Del web d'Albert Vidal)
Que si ara cau un altre meteorit, podria tornar a començar tot el procés, que tornin a viure els dinosaures, tornar a començar la prehistòria i tots els invents que s’han fet, etc?
Hem de mirar el cel. La llum viatja a 300000 km per segon. Les estrellas es troben molt llunyanes, per tant, la llum procedent de les estrelles ha ocorregut fa molt de temps. 
Els estels per caure necessiten una força que els atregui (perquè tingui molta potència ha de ser un altre estel) i no caurien, sinó que xocarien amb l'altre estel.
No sabem del cert si fora de la Terra hi ha vida, encara que amb els milions d’estrelles com el sol que hi ha, lo lògic fóra que n’hi hagués.
Podrien viure a qualsevol planeta que hi hagués aigua i una temperatura semblant a la de la Terra.
L'aigua dolça mai s'acabarà mentre funcioni el cicle de l'aigua:
D’acord amb la teoria del big bang (gran explosió), l’univers fou originat per una singularitat d’infinita densitat. L’espai s’ha anat escampant al llarg del temps i els objectes s’han anat situant cada cop mes lluny els uns dels altres. (Viquipèdia)
El nostre cos és tan fràgil, que no podria resistir la brutal gravetat d'un forat negre i quedaria esclafat com si ens hagués trepitjat una piconadora.
